Peça fonamental en la forja de la modernitat fotogràfica i la professionalització del mitjà a Espanya, Carlos Pérez Siquier (1930) destaca en el panorama espanyol, en un primer moment, des de postulats propers al neorealisme i, més endavant, com a pioner de la fotografia en color. En tots dos vessants, Pérez Siquier actua des d’una privilegiada posició fronterera, perifèrica, i amb una mirada singular, plenament conscient de la seva autoria malgrat haver començat des d’una concepció intuïtiva de la fotografia, més semblant a la d’una persona que passeja que no pas a la d’un retratista.
